Notícies

“Molt sovint les víctimes no tenen veu. Intento amb la meva música donar-les suport perquè no hagin de sofrir en silenci”. La compositora i cantant sèrbia Maja Spencer s’ha especialitzat en psicologia forense, en el comportament relacionat amb els delictes però, sobretot, en les persones que han patit. I trasllada aquesta passió a la seva activitat artística. “Les paraules són molt importants. Les lletres han de tenir sentit”, apunta una compositora que sense menysprear els companys que aposten pel costat més lúdic de la música creu fermament en les cançons que poden servir a la gent.

L’autora no ha parat de treballar aquest 2023 amb el llançament de sis singles publicats a les plataformes digitals. Don’t Ask A Think, per exemple, il·lustra la seva filosofia. Parla de totes les persones que han sofert un trauma, que no han de tenir vergonya, que hi ha persones que t’estimen i t’ajudaran. També Unbreakable, que des del punt artístic té molt d’experiment, reprèn la mateixa temàtica apelant a “la duresa, la persistència i la força de les persones” que els permet superar qualsevol situació . A Underground love s’inspira directament en una de les seves obres de referència com és Apunts del subsol de Fiodor Dostoievski plantejant un amor de maduresa. “Es possible gaudir d’una relació relaxadament sense patir pel que vindrà”, apunta.

Al marge dels temes orientals, la solista no s’ha pogut resistir a revisitar alguns clàssics. Va gaudir especialment del Gloomy Sunday, popularitzat per Billie Holliday. "La connexió va ser màxima. En vaig tenir prou amb 20 minuts d’estudi per enregistrar-la i en 35 ja estava acabada del tot". Tambe ha mostrat la seva capacitat vocal i d’interpretació en estàndards com Feeling Good o My Funny Valentine.

Un dels seus objectius ara es reinterpretar els seus temes en acústic. Out of the dark és la única versionada a piano. Destaca la honestedat del format: "No post amagar res. S’escolta tot. Hi vas nu i mostres com et sents".

Costarà però veure-la en viu. Els nombrosos compromisos propis i dels músics que l’acompanyen habitualment -Carlos Lozano, Moe Espinosa, Greg Aguiló o Bobby Verdeguer- ho fan molt complicat.