L’Auditori es contagia de l’energia de Zaz
La cantant francesa ofereix un dels concerts mes celebrats dels darrers ays
Data: 22/03/2023
Maxima expectació a l’Auditori Nacional per assistir al concert de la cantant francesa Zaz. Públic de totes les edats i un bon grapat de representants de la classe política que van poder deixar un forat en l’agenda de campanya per una actuació molt esperada i programada dies abans de coneixer-se el calendari electoral.
A la porta no només hi eren els afortunats que s’havien pogut fer amb una de les buscadíssimes entrades, també n’hi havia algun que esperava un cop de sort en forma de baixa de darrera hora. Fins i tot, un dels fans veterans de l’artista, que cartell de cartró en ma maldava per una localitat, se’n va sortir i va poder entrar a la sala.
Un cop es van apagar les llums, la banda va començar els acords del primer tema, Les jours hereux. Zaz no era a l’escenari però es va arrencar a cantar entrant pel patí de butaques i recorrent tota la platea mentre interactuava amb el públic.
A partir d’aquí va anar desgranant els temes del seu repertori alternant peces ballables com el caribeny Que vendrá amb temes més intimistes que evocaven els cafès concerts parisencs.
La seva versatilitat i la solvència dels músics que l’acompanyen li va permetre moure’s amb suficiència pel jazz, el swing, el pop i la cançó francesa. Zaz però no s va limitar a seguir el guió. Va presentar dos dels temes en català i, des de la primera corredissa entre el públic, va buscar la complicitat amb un auditori entregat que, entusiasta, va acabar sumant-se a les improvisacions vocals.
Per la recta final de l’actuació es va reservar els clàssics Les Passants i, sobretot, Je veux, amb que ha tancat momentàniament el concert. Pausa i bisos, per finalitzar amb una deliciosa versió de La vie en rose més jazzística que mai. El públic, rendit a la seva energia, la va acomiadar dempeus amb una llarga ovació.
A la porta no només hi eren els afortunats que s’havien pogut fer amb una de les buscadíssimes entrades, també n’hi havia algun que esperava un cop de sort en forma de baixa de darrera hora. Fins i tot, un dels fans veterans de l’artista, que cartell de cartró en ma maldava per una localitat, se’n va sortir i va poder entrar a la sala.
Un cop es van apagar les llums, la banda va començar els acords del primer tema, Les jours hereux. Zaz no era a l’escenari però es va arrencar a cantar entrant pel patí de butaques i recorrent tota la platea mentre interactuava amb el públic.
A partir d’aquí va anar desgranant els temes del seu repertori alternant peces ballables com el caribeny Que vendrá amb temes més intimistes que evocaven els cafès concerts parisencs.
La seva versatilitat i la solvència dels músics que l’acompanyen li va permetre moure’s amb suficiència pel jazz, el swing, el pop i la cançó francesa. Zaz però no s va limitar a seguir el guió. Va presentar dos dels temes en català i, des de la primera corredissa entre el públic, va buscar la complicitat amb un auditori entregat que, entusiasta, va acabar sumant-se a les improvisacions vocals.
Per la recta final de l’actuació es va reservar els clàssics Les Passants i, sobretot, Je veux, amb que ha tancat momentàniament el concert. Pausa i bisos, per finalitzar amb una deliciosa versió de La vie en rose més jazzística que mai. El públic, rendit a la seva energia, la va acomiadar dempeus amb una llarga ovació.
