Notícies

Els Persefone són conscients que tenien seguidors fidels arreu del món. Cada nou país que trepitgen els permet descobrir la tirada que tenen entre els seguidors del metal progressiu en llocs tant diferents com la Xina, Estats Units o Alemanya.

La darrera gira per Llatinoamèrica ha representat un salt qualitatiu. Ells, que fa anys i panys que no actuen a Andorra, han pogut experimentar en pròpia pell el que se sent quan ets idolatrat. "Ha estat tot molt boig, ens hem fet fotos amb tothom, ens paraven a l’aeroport, en mig del carrer...", ho explica Sergi ‘Bobby’ Verdeguer, el bateria del grup que encara no se’n sap avenir deu dies després de donar-la per tancada.

"És Surrealista estar a Llatinoamèrica i que t’estiguin cridant pel teu nom al carrer. O que pengis un reel d’instagram on es veu durant dos segons l’entrada de l’hotel i al cap d’una hora tens allà tres fans. És una cosa que no ens podíem imaginar".

El testimoni de fans emocionats

Els mateixos fans han omplert les xarxes socials amb missatges prou explícits. "Un show increïble, una nit increïble. Quedarà sempre fixada a la meva memòria", explicava la brasilera Aline Rojas a Instagram en un post de fotos amb tots els membres de la banda. L’argentí Mario Suarez, que també va penjar una imatge amb el grup  (veure foto) agraïa l’oportunitat "d’haver conegut aquesta gran banda». També va ser una experiència "inoblidable" pel colombià José J. Hernández que els qualifica de "grans músics i persones superamables".

Si bé en altres tours Persefone té un rol de teloner en aquest era com a caps de cartell. "Hem pogut veure que tota la gent que hi havia era per nosaltres". El conjunt andorrà cuida especialment aquest contacte directe. Tot just després de la darrera nota, baixen de l’escenari per saludar els seguidors per fer-se fotos o firmar de tot: autògrafs, la set list, discos, les entrades. "Hi ha gent que ens ha escrit dient que li havíem canviat la vida, que no es podien creure que estiguéssim allà. Fins i tot n’hi havia amb tatuatges de Persefone".

El tour els ha permés alhora reforçar els contactes. Han avançat converses amb els promotors per tornar el 2024 amb prioritat de Costa Rica, Mèxic o Xile, països on han funcionat molt bé. Els concerts ajuden a guanyar rellevància tant en xarxes socials com en plataformes com Spotify, on han superat la barrera de les 100.000 escoltes en un mes.

Durant els catorse dies de gira, van actuar a San José (Costa Rica), van oferir tres concerts a Mèxin (Guadalajara, Monterrei i Ciutat de Mèxic), Bogotà (Colòmbia). Sao Paulo (Brasil), Bienos Aires (Argentina), Santiago (Xile) i Lima (Perú). Dos dels membres de la banda -el baixista Toni Mestre i el cantant Marc Martins- no van poder viatjar per incompatibilitats laborals

En una gira com aquestes no tot són flors i violes. El bateria explica com si bé la primera part del viatge va ser més pausat amb els concerts a Costa Rica i Mèxic els darrers cinc dies van ser de bojos, dormint només dues hores i mitja o tres.

L’agenda era intensa. A les tres del matí els recollien i els portaven a l’aeroport. Ho facturaven tot (instruments, inclosa la bateria, maletes, merxandatge) i a les set sortien. Un cop arribats a destinació, 3ls recollien a l’aeroport i els portaven a la sala, on muntaven, assajaven i tocaven. Després de dedicar una estona als assistents, tornaven a l’hotel on arribaven cap a les 12 o les 12:30 de la nit. I a les tres del matí tornaven a estar dempeus per tornar a viatjar.

"És superdur, però no em queixo. No ho canvio per res", conclou el músic.