Fill, has de marxar
A un altre lloc, a una altra llar
Sé que és millor, que marxis sol
Que la mar puguis creuar
Tinc por que no vegin com ets
O que la mar no es porti bé
I que el nou lloc, no sigui bo
Que no, puguis tu mai tornar
Mirada serena, llum de primavera
Un cor gran com un lleó
Una lluna plena, somnis sense pena
Un futur millor
Un cel amb estrelles i sense tempestes
Bons amics que et facin somiar
I si no ho trobes, penses en casa i ja no sents por
Mirada serena, llum de primavera
Un cor gran com un lleó
Una lluna plena, somnis sense pena
Un futur millor
Un cel amb estrelles i sense tempestes
Bons amics que et facin somiar
I si no ho trobes, penses en casa a on sempre hi ha amor.
(Aquesta cançó està dedicada a la meva besàvia que va veure com 5 dels seus fills havien d’emigrar a Argentina travessant l’oceà amb la incertesa de no saber si els tornaria a veure; de la mateixa manera molts joves creuen el mar, deixant al darrera a les seves famílies, sense saber si la mar els deixarà arribar i sense saber si al destí seran ben rebuts.)
