Atrapat en aquest cercle
De mentides que ressonen
De paraules que reboten
De silencis que incomoden
Jo vull
Saltar per la finestra
Tornar a viure, tornar a néixer
Sense llum qui pot créixer?
Estic, totalment saturat
Però el món no s’ha aturat
I jo segueixo encallat
En un record que mai s’en va
I tanta buidor m’emplena per dins
I tanta fredor no em deixa sentir.
Però començaré de nou
I si cal borraré
Totes les cançons que em recorden a tu
I començaré de nou
I al final
Potser amb sort
Ja no et trobaré més a faltar
Només vull, treure’m les cadenes de la
Presó de la inseguretat
Treu-me les venes, que ja
No hi ha ferida que em pugui sagnar
I de cop, hi ha tanta claror que no hi veig clar
I tanta escalfor que et puc arribar a notar
I ja puc començar de nou
I recordar-te sense por
I pensar-te sense haver de tocar fons
I ja no em cal començar de nou
Perquè al final tot el dolor
M’ha servit per ser molt més fort
No, no, no no té cap sentit oblidar-te mai
Sentir de nou la teva veu de lluny
Sabent que no ets tu Mirant-te als ulls plagats de por
Sabent que és l’últim cop
Mirant al cel recordo com
Te’l miraves tu
