Patxi Leiva és d’aquí i d’allà. Igual que la seva música. “Andorrà, espanyol i català”. Així es defineix aquest músic, originari de Reus, que des de ben petit girava cada cap de setmana seguint els seus pares, txurrers de fira. Va començar amb un orgue Casio per passar-se al poc temps a la guitarra, que ja no ha abandonat. Arriba a Andorra per passar-hi uns dies i decideix quedar-s’hi. Amb el duet de versions Zipi-Zape trepitja centenars d’escenaris però li arriba el moment de créixer com a autor i músic. I aposta per canviar d’ofici. De la construcció a la interpretació. Els seus temes mestisos- no podia ser d’una altra manera- estan tan plens d’influències com de compromís. Pep Sala produeix el 2010 el seu primer LP en solitari Mi cabeza desordenada, amb que fa una gira que inclou dues actuacions a Moscou. El seu tema El ritmo esdevé un autèntic himne de la lluita contra l’esclerosi múltiple i li permet compartir escenaris amb grups com Gossos, Catarres i la Pegatina o comptar amb el suport de diversos jugadors de l’FC Barcelona. AND és el seu segon treball, un directe enregistrat a Escaldes-Engordany el 2011. Les males experiències amb productors li costen temps i diners però persevera, com sempre. Alea jacta est (2017) és el seu tercer treball, el més madur i costós. La sort està tirada.
El cantant confessa que si s’ho pensa, les cames li fan figa: el 15 d’octubre pujarà a l’escenari del Liceu barceloní, en el marc d’un concert benèfic.