Lluís Cartes ha aconseguit guanyar-se les garrofes com a compositor i músic multiinstrumentista. Ha compartit projectes i escenaris amb Marc Parrot, Toti Soler, Marina Rossell, Juan Guerra o Paul Fuster. Criat en una família de moltes inquietuds artístiques, s’inicia amb el violí però ben ràpidament s’enamora de la bateria i, progressivament, va sumant nous instruments. Hysteriofunk, voltat d’amics, és el seu primer gran projecte que perviu en el temps. Format a l’Aula de jazz, al Taller de Músics i a l’Institut del Teatre, el 2005 comença a musicar textos. Els premis Carles Sabater i Sona9 al tema Camina descalç l’impulsen a seguir. Quatre discs en solitari al sarró, amb temes d’autor plens de conya, i la direcció de nombrosos esdeveniments són, de moment, la seva carta de presentació. S’envolta sempre que pot dels Fluxes, gent de tanta confiança com el seu germà Jan, els Hysteriofunk Vilella i Llauradó i Fano Pallarés .