Va ser el cantant i la cara més visible del grup V Columna, el primer que va traspassar fronteres a principis dels 90 amb èxit a les radiofórmules amb el disc Làgrimas i bourbon i compartint gira amb Rebeldes o Los Secretos. David Micó no ha penjat mai el micròfon. Els intents de tornar a juntar V Columna van ser infructuosos però no ha renunciat a continuar produint. De la mà de Jordi Barceló al piano, Micó explota els seus recursos vocals en el disc Manual de Supervivència,  un treball de crooner que llença el 2011. No abandona però al seu registre d’autor rocker i sis anys després s’embarca amb Original Sato. Es volta de músics de primera, com Dani Pérez (Los Rebeldes), Jorge Rebenaque (Loquillo) i Jori Mena (Enrique Bunbury) que l’acompanyen en la presentació del disc a l’Auditori, juntament amb Carlos Lozano (Perséfone) i Òscar Llauradó (Hysteriofunk). La cirereta del pastís és el tema Un tipo raro que el mateix Carlos Segarra li composa i li dedica.